MITJA DE GRANOLLERS 2012 by Gabri

Sorry, os paso el enlace de la crónica oficial para disfrutar de fotos y estadísticas. Rectificar es de sabios...

http://gabri73.wordpress.com/2012/02/07/la-xxvi-mitja-de-granollers-un-blader-siberiana-makau-i-castillejo/



La XXVI Mitja de Granollers: Un Blader, dos Wlades, Siberiana, Makau i Castillejo.


Aquest passat diumenge vaig completar el que he anomenat la meva Santíssima Trinitat, començava amb la cursa de Sant Antoni, seguia la Vila10K i finalment La Mitja de Granollers, vaja trident si tenim en compte que el darrer entrenament l’havia fet el 15 de gener, degut a molesties físiques varies, doncs tres caps de setmana que només m’he dedicat a gaudir de la competició,ji,ji,ji…
Només de pensar els dies anteriors les temperatures previstes a Granollers pel dia de la cursa, 0-1ºC a les 11am hora de sortida, ja feia més respecte que els 21,097km de running. Dos Wlades i un Blader érem els valents que estàvem disposats a estrenar el que era un nou recorregut de La Mijta, i personalment el debut d’un Blader en la mitja marató de més prestigi en el territori peninsular…
A les 8.40am de diumenge passava a recollir-me Mikel Wlade, i anàvem a trobar-nos amb Àngel Wlade, allí feiem un canvi d’Spinner, que el tamany importa alhora de trobar parking per Granollers, i sobretot, tenint en compte els 10.000 runners que allí seríem…
Cap a les 10am ja ens trobàvem a Granollers, ben aparcats i ben calentons dins el cotxe, a aquella hora el termòmetre del cotxe marcava una temperatura de -2ºC, la bona senyal de moment era que no feia aire i teníem sol, menys mal… En qüestions de sensacions fredoliques es pot confirmar que els Wlades són més humans que els Bladers, en el seu lèxic, podríem afirmar més que humans semblaven “nenazas”… no hi havia manera que sortissin del cotxe… vinga home que hem d’escalfar i això no ho farem amb la cal.lefacció del cotxe!!


Representants vilafranquins en La Mitja de Granollers...
Cap a les 10.25-10.30 ja ens posem en marxa, ja canviats, ens dirigim a trote suau cap a la zona de sortida… la gentada és impressionant i la temperatura deu estar al voltant dels 0ºC, no sento la planta dels peus, i malgrat portar guants uuuuiiiii quin fred… Wlade-A em sorprèn portant uns guants de plàstic de benzinera, vaja tela amb BossaMan, je,je,je… no és l’únic runner que en dur, i fins i tot algun en porta una bossa gegant per sobre el cos, per entrar més aviat en calor, al no haver-hi transpiració, se les inventen totes aquests runners…

Com que segur que no arribarem per pujar al podi de guanyadors, je,je,je… aprofitem per fer una fotito per la llegenda!


No tothom pot estar en el podium de Granollers, ji,ji,ji...
Cap a ¾ d’11 ja ens dirigim cap als calaixos de sortida, no tenim el mateix color de dorsal, però ens col.loquem tots junts, per davant es van donar les diferents sortides, ens apropem a la nostra hora…10.55 let’s go!!

Una avinguda brutal de gent corrents per Granollers, amb un helicòpter per damunt de nosaltres filmant (que no el piloti Murdoc que si no…), i una gentada a dreta i esquerra animant a tots els valents runners,je,je,je… Ja estem en marxa, ja noto que el fred, passa factura a les articulacions i muscles, gairebé no noto la planta del peu, el genoll esquerra sembla que encara tingui congelat el líquid sinovial… només cal esperar que amb els km’s i que passin els minuts anem escalfant tot el cos…

Els dos Wlades marcant el ritme per davant, el Blader NexusGGB73 per darrera, jo vaig al meu ritme, no accelerar massa, que tenim recorregut de pujada fins el km11, i no es poden cremar naus abans d’hora… les meves previsions teòriques eren completar sobre els 48’ els primers 10km, i estar sobre els 45’ els segon parcial (aprofitant majoritariament el recorregut de baixada…)


Cap al km2 passem per Les Franqueses del Vallès, anem control.lant el ritme i FC, sobre els 165ppm, fins al km11 com a molt haig d’estar en 170ppm, haig d’anar en ascensió progressiva des dels 165 fins 170, no més. Els Wlades per davant, jo a uns 10-15 metres per darrera, sense arriscar més del compte… km5 parcial de 23’59”, perfecte, haig de seguir aquest ritme, ja estem a 168ppm, és el primer avituallament, no m’aturo per hidratar-me, espero al km10…


Sortint de les Franquesses, km3 de cursa...
Seguim a ritme constant, trobo el primer obstacle important amb un “baden” senyal sonor de la carretera que gairebé em fa ensopegar i caure, ha anat justet…no estan gaire senyalitzats amb pintura i si no vas mirant al terra te la pots fotre, amb aquests 21cm de pujada de nivell del terra pot ser que et quedis sense completar els 21km…
Ens apropem al km10, segon avituallament, els Wlades i jo estem junts, Mikel agafa aigua jo agafo un got d’aquarius… que difícil es veure amb got, mamma mia… dos-tres glopets, parcial fins al km10 de 48’02” (parcial de 24’03” el tram més dur), perfecte segons les previssions…
Enfilem cap al km11, una pujada intensa entrant al poble de La Garriga, espectacular la gentada en els carrers, un carrer principal adoquinat, fins a la plaça del poble… aplaudiments i anims a dojo, nens, pares, avis, tot el poble ha sortit al carrer per animar-nos… ESPECTACULAR!


Nou recorregut de La Mitja
En aquest punt aprofito per veure el fosprint que porto a sobre, l’energia necessaria per acabar perfecte!?… Comencem a baixar superat el km11, alhora que començo a preocupar-me perquè noto que se m’estan carregant més del normal els bessons, ho noto en baixada quan en augmentar el ritme, cada pas és un petit dolor que a messura que avança la carrera va en augment. A partir del km11 ja estem Blader&Wlades junts…
El recorregut es de baixada però vas trobant-he algun que altre “repechon” en el que has d’esforçar per no quedar-t’he clavat… Estic notant que la carrega de bessons va en augment, sobretot en l’esquerra, li comento a Mikel, em sento bé de cardio, fins i tot no em cal forçar al màxim, estic en 168ppm, però allargar les passes i augmentar més el ritme, implica més dolor en els bessons… km15, tram de tobogans i pas per un tunel llarg tot fosc on els runners fan crits d’anims que ressonen espectacularment (si en aquest punt cau algun runner per davant te’l menges segur, correm a cegues buscant la llum del final del tunel, je,je,je), temps de pas al km15, 1h11’40” (parcial 23’38”), hauria d’haver estat 1 minut més ràpid, però ja veig que no puc assolir el ritme desitjat… aguanto bé els trams de “repechons” de pujada, però quan més pots retallar temps, plans-baixada, no puc apretar com seria necessari…


El darrer avituallament en aquest punt, bec tres glopets d’aigua, enfilem el km16 travessant la població de Llerona, novament tota la gent allí concentrada és una energia extra per nosaltres… Passen els km’s, 17, 18 … Si fos un entreno parava segur, per primera vegada en una cursa, no tinc un mur davant meu, són cops de martell que noto en els bessons en cada pasa que faig, sembla com si anessin a explotar… ja ho diu el lema: EL DOLOR ÉS INEVITABLE, EL PATIMENT OPCIONAL, I’m a Blader, never look back and never stop before finish!!

I sobretot en el dia que corria amb MAKAU MARAVILLAUUUU,je,je,je…

Els tres darrers quilòmetres es tornen molt durs per mi, apreto, apreto fins on puc, 4’30”-4’25”/km, el Wlade-M em fa de llebre, vamos, vamos… A aquesta alçada de cursa, Àngel també està amb problemes de bessons, no pot apretar amb nosaltres… Des de’l km17 és una recta infinita per l’arribada, i des de’l km18 no para d’animar-nos gent per tot arreu… increïble!!

Gràcies a mon cosí aguanto més del que les cames em permeten i el cap em damana… una recta que no s’acava mai, km19, km20 … parcial de 22’36” el parcial més bó, ja només queda 1097 metres per arribar, però no puc més, l’impacte em mortifica els bessons, només estic entre 168-168ppm, quina diferència amb el final de Vilanova, allí vaig superar les 180ppm, és com s’han d’acabar les curses, al màxim… passem pel km21, encara falten 97 metres, els més llargs de la meva vida, amb el Wlade Mikel estirant-me per endavant, vamooooooooos, uuuuffff….


Arribada Wlade & Blader ...
Al final creuem l’arribada, amb un temps final oficial de 1h39’18” rebaixant en 24 segons la marca de Vilanova, quin millor premi que tenir la MMP21K en La Mitja de Granollers, el dia que vaig coincidir en la carretera amb cracks com Castillejo (sorprenent vençedor), Makau (recordman de marató), Viktor Röthlin (campió d’Europa marató), Rafa Iglesias, Jaume Leiva, i tota la tropa keniana…

Un mimut més tard arribava l’Angel, també amb molesties de bessons i sobrecarrega en el braç-espatlla dreta (suposo que tant de córrer amb cotxet, el dia que no el porta, el cos ho nota… aquests vicis!?)


Gràfic Polar pulsacions-temps-km
Si a la sortida feia fred, a l’arribada la temperatura que marcava en una farmàcia era 2,5ºC…quina rasca, ràpids en busqueda de la bolsa de regals i el brou calentó de Pep Salsetes, boníssim!
Un gran matí de running, un ambient increïble, i un recorregut molt xulo, on al final el fred no ha estat el pitjor perill o una miqueta si, potser ha ajudat a la sobrecàrrega muscular dels bessons, per l’any que vé, si fa el mateix fred, haurem d’escalfar molt més, i tenir més quilòmetres d’entrenos en les cames i menys de competició en els dies anteriors… ja que en el 2013 TORNEM SEGUR, a LA MITJA més maca del món! I si al final un català guanya a l’esprint al millor maratonià del món… que és pot demanar més un diumenge al matí!!